Cristina Garcia, 45 anys

Administrativa

Treballant! Quin remei!? M’agradaria poder fer festa… però m’ha tocat treballar com una boja! A qui se li ha de demanar per que es declari festa a Catalunya?

Maria Adover, 19 anys

Estudiant

Amb el meu xicot! Es va portar molt bé! Em va regalar un ram amb 11 roses… Una per cada mes que portem junts! La Rambla estava plena de gom a gom i vàrem passejar-hi una estona.

Joaquim Lloberes, 65 anys

Funcionari

Doncs de dia…treballat! Però a la nit vaig portar a la dona a sopar! A mitja tarda, Barcelona encara estava a vessar de gent i tots els carrers tenien paradetes de flor.

Silvia Comes, 21 anys

Estudiant

Sant Jordi? Aquest any me l’he perdut! Acabo d’arribar de viatge! He estat a Londres i allà no se celebra! Però vaig veure que la comunitat irlandesa d’allà també té tradició d’aquesta festa.

Maria Robles, 28 anys

Dependenta

No sóc de Catalunya i aquest és el primer any que he passat el Sant Jordi a Barcelona! Així que puc dir que m’he ben estrenat en aquesta tradició catalana!

Después de leer que el Gobierno quiere hacer pagar a los pensionistas un 10% de las recetas, me he quedado sin palabras. Llevamos toda la vida cotizando, algunos con una pensión que no les da ni para comer y que incluso necesitan la ayuda de sus hijos para poder llevar una vida digna en la recta final de su vida. ¿Acaso no piensa el Gobierno que la gente mayor y los pensionistas minusválidos son los que tienen una salud más débil? Me parece una medida exterminadora. ¿No han pensado que muchos de ellos seguramente no podrán pagar según qué fármacos y ello les llevará a enfermar aún más de lo que puedan estar? ¿Existe el derecho a hacer recortes en sanidad? ¿Qué será lo siguiente? ¿Prohibir ponerse enfermo?

Sandra Cruz

Maternitat

Fa vergonya aliena que hagin retallat tan poc una despesa tan prescindible per un país que aspira a ser racional i modern. Està clar que aquest tipus de viatges no s’han retallat ni es pensaven retallar, perquè en realitat a l’oligarquia li importa ben poc el que la gent humil estigui patint. I això és així ja des de l’herència històrica i antidemocràtica del que un rei representa, però agreujat pel fet d’haver estat imposat per un dictador sanguinari per continuar la seva obra d’España: “una, grande y libre”.

El més interessant d’aquest accident del rei és que permet que la seva figura aflori d’una manera ben poc honrosa, per a desgràcia dels mitjans de comunicació que ho han de difondre i que, habi-tualment, contribueixen a insuflar veneració envers la Corona, cosa que fa que els antimonàrquics ens sentim sols i aïllats enmig d’una massa fervorosa i devota. En canvi, gràcies a aquest tipus de notícies, un descobreix, sobretot a les webs que permeten posar comentaris, que els antimonàrquics som una multitud gens menyspreable i, a més, en ràpid creixement.

Possiblement vegem aviat la III República!

Mariano Rajoy, per altra banda i molt diferenciadament, hi va anar a defensar la “sobirania nacional” i va tornar amb les orelles baixes, la cua entre cames i amb una factura (pujada de l’interès del deute) per que la paguin tots aquells que naixeran el segle vinent.

Si a Brussel·les s’hi fan tantes “meravelles” potser hi podríem viatjar uns quants dies. Amb una mica de sort, ens arregla-rien l’estatut de Catalunya o, potser tot el contrari, potser ens l’acabarien d’enfonsar i retallar del tot.

Dolors Collado

Maternitat

Cuando aceptamos, el Rey y los españoles, que una familia tenga el derecho a representarnos a todos como nación, esa familia debe acatar que desde lo más intimo, su boda y el nacimiento y educación de sus hijos, hasta lo que para los demás es normal, amigos, negocios, aventuras y placeres, dejan de ser privados y pasan a ser públicos.

El derecho del Rey viene absolutamente limitado por el deber que tiene, por ejemplo, a no hacernos pagar ni un euro más que no sea absolutamente necesario, ni a poner a él, a su séquito y a los bienes del Estado en ningún riesgo gratuito que, de producirse, acabamos pagando entre todos.

Desgraciadamente, hemos visto demasiados incumplimientos de esta norma para pensar que son simples errores y no una falta de respeto a quienes le hemos dado, más o menos conscientemente, esa función pública.

Apelar al derecho divino de los monarcas, en pleno siglo XXI, demostraría que España aún no ha descubierto muchos de los principios de la declaración de los derechos del hombre, y las revoluciones francesa y americana..

Juan Mena

Les Corts

2) Repsol no és espanyola, sinó una empresa privada que en un 42% pertany a fons d’inversions que no tenen seu a Espanya i en un 9,5% a l’empresa mexicana Pemex. I tampoc contribueix tant al país si només declara a Espanya el 25% dels seus beneficis mundials.

3) És la segona empresa espanyola amb més presència en paradisos fiscals (12 filials a les Illes Caiman i una a Libèria).

4) El govern espanyol afirma que la decisió “perjudica a millones de pequeños inversores”, però ningú es creu que aquests els preocupin tant, sinó més aviat els grans inversors.

5) Mai una iniciativa privada destinada al lucre hauria d’estar per sobre del dret dels pobles a viure dignament i, a més, cal tenir en compte que l’empresa gaudia dels beneficis mentre que el país es quedava amb la contaminació derivada de l’extracció.

6) Entre 2003 i 2011 la demanda de petroli i gas a l’Argentina havia pujat un 38% i 25%, mentre que la producció de petroli havia caigut un 12% i la de gas només havia augmentat un 2,3%. Això ha fet que l’Argentina, essent un país productor de cru, hagi hagut d’importar-ne.

7) La petroliera afirma que l’expropiació “viola els més fonamentals principis de seguretat jurídica i de confiança de la comunitat inversora internacional”, és a dir, li preocupa la justícia pel que fa a les empreses estrangeres, però no li va importar que el govern de Carlos Menem hagués fet que l’Argentina assumís el deute de YPF abans de privatitzar-la, i que la malvengués a Repsol a un preu molt per sota del real, enmig d’una estratègia d’Aznar de pressionar els països que tenien deute extern amb Espanya per afavorir l’expansió de les multinacionals espanyoles.

Argentina considera que controlar els hidrocarburs és estratègic i els beneficis que n’obtindrà revertiran, tal com ja està fent, en inversió social i productiva.

9) Es diu que l’Argentina quedarà aïllada econòmicament, però és justament a l’inrevés: el control d’Argentina sobre el seu petroli, farà que sigui econòmicament més solvent, i això generarà interès en els agents econòmics. Sí que podrien donarse represàlies amb motivació política per part de governs i institucions neoliberals que desitgen un escenari econòmic entregat a les grans empreses, però l’Argentina és actualment independent de l’FMI i compta amb complicitats continentals suficients per superar còmodament les protestes que sorgeixin.

10) Però per sobre de tot, el govern de Cristina Fernàndez mostra que és possible la sobirania, és a dir, prioritzar les necessitats dels argentins enfront dels desitjos de grans poders econòmics aliens. Això, lluny de perjudicar-los, els permetrà construir una societat més justa i pròspera, mentre que a Europa ignorem les necessitats de la població per intentar “donar confiança als mercats”, una política que frenarà l’economia i alentirà la sortida de la crisis.

I si no, temps al temps… La història ens mostrarà clarament el resultat de cada opció..

Jordi Oriola

Sant Ramon

Sí que és cert que som una societat competitiva, però també és cert que sabem que hem de conviure. No estic demanant que si-guem amics de tothom, ni molt menys, sinó que demano que no siguem enemics de la societat i que, per tant, ens respectem entre no-saltres.

Molta gent ha posat i posarà el crit al cel, dirà que no estem malament, que nosaltres som una societat ben educada. Ara bé, si per societat educada entenem que els joves tenim dret a ocupar seients reservats als transports públics i no deixar seure els qui ho necessiten, que els fills poden cridar als pares… o reaccions a l’estil “ja s’ho trobarà el que vingui al meu darrere” o “jo tinc dret a trepitjar qui sigui per aconseguir el meu bé”…

Si realment es així com funcionem, enhorabona, som una societat molt ben educada.

Maria Monell

Maternitat

Monestir de Pedralbes

El Monestir de Pedralbes organitza les setenes Jornades de Cultures Medievals inspirades en el món fantàstic femení i el seu impacte en la construcció de la Barcelona Medieval. Per això, els dies 9, 10 i 11 de maig es faran diverses activitats entre les que es troben taules rodones, conferències i diversos tallers.

La inauguració de les jornades serà el dimecres 9 de maig a les 16h amb la conferència d’Anna Benvenuti Papi, catedràtica. A les 17.45h començarà una taula debat anomenada Monacat i urbanisme: dones construint la ciutat medieval en la que diverses professores exposaran la seva visió sobre el tema.

El dijous dia 10, a les 16h començarà una taula debat titulada Pedralbes i Barcelona: promoció i mecenatge femení i a les 17.30h s’oferirà una lliçó de cloenda a càrrec de Tosa Terés, catedràtica de la UB.

Divendres dia 11 de maig, de 16h a 19h el Monestir de Pedralbes acollirà diverses activitats, com un taller amb documentació medieval relativa al Monestir, i una visita guiada.

Durant la Diada de Sant Jordi a Pedralbes Centre.

Després de la bona acollida que va tenir la Diada de Sant Jordi a Pedralbes Centre amb jocs infantils i tallers en els que hi van participar tots els nens, ara és el torn de la dansa.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra dissabte, el Centre i el III Certamen Internacional Ciutat de Barcelona han organitzat la segona edició de la trobada d’alumnes d’escoles de dansa que estarà oberta a tothom.

Pedralbes Centre es convertirà des de les 11 del matí i fins les 19h, de manera ininterrompuda, en una pista de ball en el que els visitants podran gaudir de les coreografies dels ballarins de les diverses escoles participants.

L’objectiu de la trobada és gaudir d’aquesta diada tant especial compartint diferents propostes musicals perquè ningú deixi de moure l’esquelet en tot el dia.

Aquesta activitat, a part d’ajudar a dinamitzar el centre comercial, també servirà de plataforma per mostrar la tasca i l’esforç que realitzen en el seu dia a dia els ballarins de les escoles de dansa de la ciutat.

EXPOSICIÓ

A més, Pedralbes Centre, acollirà una mostra d’imatges que il·lustren la Final del II Certamen Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona, que es va celebrar el juny del 2011 al Teatre Artèria Paral·lel.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a pagar una multa de 450 euros a la Mossa d’Esquadra de la comissaria de Les Corts que va donar una bufetada a una detinguda l’any 2007.  L’Audiència ha condemnat a l’agent que va donar la bufetada però ha absolt a l’altra Mossa que participava en l’escorcoll de la detinguda.  En la seva sentència, la sala ha considerat que la bufetada suposa una “extralimitació” en les funcions policials i descarta la versió de la Mossa de que només es va limitar a apartar la cara de la detinguda que intentava escupir-la. En el mateix judici, s’ha condemnat a un any de presó a la detinguda per atemptat contra l’autoritat.  Els fets han pogut ser provats gràcies a l’existència d’una gravació d’una càmera oculta de la sala.